Enramades: la teva festa!

Català  |  Castellano  

Sabies que...

La festivitat del Corpus neix el 1264 quan el papa Urbà IV l’estableix com a festa de precepte.

 

 


La primera notícia sobre la festa de les Enramades data del segle XVI, concretament el 21 de juny de 1589, diada de Corpus. Una petita ressenya trobada als arxius parroquials certifica un accident mortal a l’enramar l’antiga placeta d’Arbúcies (l'actual Plaça de les Olles ja que a la plaça de la vila actual hi havia el cementiri). Segons el document, uns treballadors plantaven un pi al mig de la plaça per a engalanar-la, però a l’alçar-lo va caure i va aixafar un treballador, que va morir.

 

 

 

En el segle XVIII s’introdueixen a la festa actes profans i populars: les ballades.

 

 

 

En el segle XVIII la festa es repartia de la manera següent: el dijous de Corpus, la confraria del santíssim pagava l’encesa, mentre els pabordes de Sant Quirze i Santa Julita pagaven les despeses de les ballades. El divendres ho feia el comú (ajuntament); el dissabte, el rector o un particular; el diumenge, la confraria del Roser; el dilluns, el carrer del Damunt o un particular; el dimarts, els carrers del Vern i Castell o un particular; el dimecres, un altre particular, i el dijous anava a càrrec dels pagesos.

 

 

 

Durant la guerra del Francès, la vila d’Arbúcies patí el 7 de juny un Corpus sagnant. Els arbuciencs volgueren celebrar aquell dia la festivitat de Corpus tot i el perill que es corria per l’apropament de les tropes franceses a la vila. El rector s’oposava a la celebració, però els administradors insistiren fins que se’ls donà el consentiment. Els francesos entraren a la vila d’Arbúcies mentre es celebrava la processó, robaren i saquejaren tot el que van trobar i fins i tot mataren les persones indefenses.

 

 

 

Les catifes de flors, tal i com les coneixem ara, és a dir, fetes amb pètals i dissenyades amb anterioritat pels responsables de cada carrer daten del 1947. Anteriorment, les catifes de flors no tenien dibuixos i es feien ofrenes florals que es llançaven al pas del santíssim sagrament.

 

 

 

No sempre hi ha hagut una cercavila popular que posa fi a les catifes de flors. Fins al 1977, una pro­cessó encapçalada pel pas del santíssim sa­grament recorria els carrers principals de la vila.

 

 

 

La darrera Enramada que s’introduí fou la del carrer Camprodon, que amb la urbanització del carrer al segle XX entra a formar part del cicle festiu.

 

 

 

A partir de 1980, la diada de les catifes passa a celebrar-se el diumenge abans de Corpus i passa a ser un dels elements turístics més importants de la vila.

 

 

 

Al 1980 es va celebrar una sardinada popular durant el dijous de Corpus com a tret de sortida dels actes més tradicionals. Al cap de dos anys es substituí per una botifarrada que ha esdevingut l’acte popular més participatiu i que esdevé l’emblema per enllaçar la celebració de les Enramades amb els actes més tradicionals que la formen.

 

 

La cançó típica de les passades és un pasdoble que porta per nom Pasodoble Ligero.

 

 

 

La tradició diu que a la dansa, la balladora va a la dreta del seu ballador si es tracta d'una parella soltera mentre que en les parelles casades és a l’inversa. I encara una altra. A finals del segle XIX, la dansa era un preludi del Ball de Garlandes i el passeig servia per sotmetre la balladora al judici públic per veure si era mereixedora de ser treta en dansa.

 

 

 

La festa està tan arrelada entre la població que quan es balla la dansa mentre ets mainada són els pares qui s’encarreguen de trobar parella als seus fills. Fins i tot n’hi ha que abans de néixer ja la tenen compromesa.

 

 

 

El projecte racons catifes va néixer al 2008 i ha aconseguit complementar les catifes amb projectes artístico - florals que omplen de color diversos espais de la vila.

 

 

 

Una catifa no és flor d'un dia. I si no pregunteu-ho a les colles que hi dediquen moltes hores, des del concepte de la catifa fins a la seva realització passant per la recollida i el triatge de la flor.

 

 

 

La passada del Castell és la festa més desitjada pel jovent d'Arbúcies. Cada colla fa una samarreta al·lusiva a la festa amb lemes, colors i dissenys cada vegada més impactants.

 

 

 

En Josep Ma Bosch, més conegut com a Picolibes, era un artista local, pintor i escultor de renom, que obria la passada del Sorrall de manera extravagant: anava disfressat amb una camisa de dormir i una candela.

 

 

 

La bacallana i el coco, dos personatges que vivien al carrer de l’Havana, van enramar davant de casa seva precisament amb un bacallà i un coco.

 

 

 

El Sr. Peris venia a passar l’estiu i durant les Enramades comptava totes les atxes que participaven a les passades.

 

 

Les Enramades és la festa més estimada pels arbuciencs i les arbucienques. Uneix diverses generacions i persones d'orígens diversos al llarg de la vuitada de Corpus, ja sigui amb les catifes, en els sopars de carrer o en qualsevol de les activitats programades per l'ajuntament.

Anterior
Següent

Enramades 2017

Programa 2017 Programa diari, agenda d'activitats Llegir més
Documents Bases i formulari de participació de Racons Catifes, bases i formulari inscripció concurs enramar carrers i places d'Arbúcies Llegir més
Informació bàsica Com arribar, aparcament, comerços, restaurants i allotjament Llegir més
Articles Mostrar tots els articles de les Enramades seleccionades. Llegir més

Copyright Enramades © 2011. Tots els drets reservats | Ajuntament d'Arbúcies | Avís legal | Mapa Web | Contacte

Pujar amunt