Com es fa una catifa?
Les catifes de flors són el resultat d’un procés molt elaborat que sovint comença mesos enrere i que té el suport desinteressat i entusiasta de molts veïns i veïnes d’Arbúcies.
1- Un concepte dibuixat
Tot i que cada catifa té darrere una història i un mètode de treball diferent, el més habitual és començar escollint el tema sobre el qual es basarà la catifa: elements figuratius i abstractes es complementen amb temes d'actualitat o vinculats a Arbúcies. Plasmar la idea en una forma concreta que determini la composició de la catifa és un pas que cada grup fa a la seva manera. Els recursos són variats: des del tradicional dibuix en un paper fins a la utilització d'un programa de disseny, passant per l’ús de la fotografia, pintura i altres tècniques artístiques.

2- Flors i fulles naturals
Les catifes d’Arbúcies destaquen per la utilització de flors i fulles naturals de la zona, principalment del Montseny. Sempre que n’hi hagi, és clar. Segons el disseny de la catifa, cada colla catifaire utilitza diferents varietats, que es distingeixen pel color: verd, marró i colors vius. Les dues primeres varietats donen profunditat a la catifa mentre que els colors vius donen singularitat a cada composició. Algunes de les varietats més utilitzades són: pi, bruc, mimosa i pradella (verd); palla d’arròs, terra vegetal i podrit de castanyer (marró); ginesta, acàcia i clavells (colors diversos)

3- Recollida de la flor
Anar al bosc a “buscar el verd” o a “collir flor” són expressions que se senten dir pel carrer. Calen diversos viatges i una certa traça per recollir tot el material durant la setmana prèvia al concurs i sempre seguint un ordre en la recol·lecció. Espècies com la fulla de pi, que aguanta la seva millor aparença durant més dies, es recull abans que la lliroia o l’acàcia, que es deixen per un o dos dies abans del concurs.
4- Procés de tria
No n’hi ha prou amb anar a buscar flor. Abans de posar-la sobre la catifa cal desfullar-la de la branca i repartir-la de manera uniforme en un lloc fresc i sec per evitar que agafi humitat. Triar la flor demana constància i moltes hores. Potser per això, i també per passar una estona més agradable, aquesta feina es fa en grup i en espais arrecerats com locals i garatges.

5- Dibuix al carrer
El penúltim pas abans de vestir la catifa és dibuixar-la a terra. Cada colla té una tècnica pròpia: hi ha qui crea un motllo amb una fullola o amb cartró per tal de resseguir-ne la forma amb exactitud fins als més artistes que dibuixen directament a terra, amb l’única ajuda d’un guix i un paper que els guia. També hi ha altres possibilitats com dur el dibuix fet en un paper a escala natural que col·loquen sobre l’espai de la catifa o, fins i tot, utilitzar un canó de llum que projecti el dibuix que els catifaires han d’anar resseguint a terra amb un guix. Dissabte a la nit, un cop els carrers s’han tallat al trànsit, és l’hora que més colles aprofiten per fer el dibuix.


6- Ornamentació
Totes les colles catifaires esperen que el dia del concurs no plogui. I si ho fa? Doncs res, la catifa es munta igual. És evident que no llueix tant i que ornamentar-la mentre es tomba la pluja és de mal fer, però la tradició i la força de voluntat dels arbuciencs i les arbucienques sempre superen qualsevol obstacle meteorològic.
Si fa bo, els catifaires omplen les catifes tal i com els agrada des de primera hora del matí. Amb ordre, és clar. És habitual entre les colles començar pel centre d’un dels extrems i després fer el mateix amb els laterals, i així successivament amb la resta.
Per mantenir la catifa en les millors condicions es ruixa amb una capa fina d’aigua. D’aquesta manera les flors llueixen més vives, no voleien i no s’assequen tant si fa molta calor.
7 - Lluïment i cercavila
Durant unes hores, les catifes són les úniques protagonistes abans que la cercavila popular passi per sobre fins deixar convertits els carrers en una estora multicolor deforme. Potser per això és important reconèixer la contribució de totes les persones que col·laboren d’una forma o altra en aquesta mostra d’art efímer i singular.